"Me da vertigo el punto muerto
y la marcha atras, vivir en los atascos,
los frenos automaticos y el olor a gasoil.

Me angustia el cruce de miradas,
la doble direccion de las palabras,
i el obsceno guiñar de los semaforos.

Me arruinan las prisas i las faltas de estilo,
el paso obligatorio, las tardes de domingo,
y asta la linia recta.

Me niervan los que no tienen dudas
y aquellos que se aferran a sus ideales
sobre los de cualquiera.

Me cansa tanto trafico y tanto sinsentido,
parado frente al mar mientras el mundo gira..."

"La guerra te puede matar, pero vivir sin victorias, ni gloria, es morir todos los días"

* Mis amigos son el centro, son mi hada, son mi aliento *

Todos bienvenidos a la fria realidad*

Ska-p

Powito *

Vulant, vulant sempre Amunt
-sempre amunt-
Na, na, na tu amb mi, tots
Dos junts lluitarem.

Vulant, vulant sempre Amunt
-sempre amunt-
Na, na, na, mai un amic sol
Deixarem

Junts podem fer esclatar
Un iceberg
Unim les nostres mans
Fent front al mal que
Ens persegueix

Llum, foc, destrucció
El mon pot ser només una ruma
Aixó no ho consentirem

Lum, foc, destrucció
Els enemics de sempre
Hem de vencer
Lluitant fins a la fí.

Llum, foc, destrucció
La força de la veritat mai
No morira
No morirá mai, mai, mai
Achu, achu, achu !!!

-------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Sempre, em sento atret

pel teu somriure,

i pel teu cor que m´ilumina,

escapem-nos,

d´aquesta inmença foscor,

dona´m la mà...


Quant et vaig conèixer,

vaig recordar imatges,

que guardava dins el cor

des de que era petit,

vols ballar, amb mi,

en aquest difícil camí,

de llum i ombra

encara m´estimes,

vols que continuem

el viatge junts,


a vegades vull mirar enrera

a vegades vull mirar,

cap a una altra banda,

però lluitaré amb amor,

coratge i orgull...


Sempre, em sento atret

el teu sormiure,

que és un racó

inmenç d´esperança,

en aquest univers,

tots busquem l´eternitat...

Encara, que faci veure

que no m´importes,

la veritat és

que t´estimo molt,

escapem-nos,

d´aquesta inmença foscor,

et dono la mà.